“LA TIERRA PROMETIDA”
Apropiaciones socioespaciales y reconfiguraciones del sentido del lugar
Exposició fotogràfica al Vestíbul de Pl. Acadèmia
Del 21 al 30 de novembre
“La Tierra Prometida” és un recull fotogràfic fruit de la primera fase de treball de camp realitzat per l’antropòleg Juan Camilo Vásquez Atehortúa pel seu projecte doctoral sobre el procés de reassentament dels habitants del Morro del barri Moràvia (Medellín – Colòmbia) cap a habitatges construïts per l’estat. La mostra convida a reflexionar al voltant dels processos de gentrificació, en aquest cas, a Medellín.
Aquest fenòmen complexe de canvi de valor d’un barri o zona rural no és exclusiu de llatinoamèrica, Barcelona mateix ha patit una gran reestructuració en termes urbanístics, els darrers anys. El documental “Barraques, l’altra ciutat” recull el testimoni de persones que van viure la meitat de la seva vida en barraques a Barcelona, entre els anys 40 i els anys 80 i com s’efectuen els processos de “reubicació”. Els assentaments de Can Tunis són un altre exemple per reflexionar sobre la marginalitat que conviu en una gran ciutat moderna i avantguardista com Barcelona, el documental de José González Morandi i Paco Toledo relata la vida a la comunitat durant els seus darrers mesos d’existència, al 2004. El Barri de “La Mina” és un altre cas, potser més proper, on les planificacions urbanístiques confronten amb la vida ciutadana. Aquest procès de casi dues dècades està recollit a la investigació “Transformació urbana i canvi social al barri de La Mina” del “Grup de Treball Perifèries Urbanes Institut Català d’Antropologia“.
(Cada bandera representa la localització d’un habitatge desaparegut. La casa vermella va ser l’última que va romandre abans de què el procés de reubicació finalitzés)
“La Tierra Prometida” parteix del cas colombià per explicar un procès que no té fronteres, és present a la majoria de les grans ciutats occidentals. Una bona oportunitat per conèixer les diverses mirades de la “gestió urbanística” contemporània i els matiços d’equilibri que existeixen a l’hora conservar el patrimoni urbà entès amb tots els seus valors (humans i materials), respectant i dignificant el dret a l’habitatge.
Les imatges que conformen aquesta mostra registren el procés de reubicació d’alguns dels 13000 habitants de “Moràvia” ( Un barri de 7000 habitatges construït sobre una Muntanya de deixalles) exposen les formes d’apropiació de l’espai públic (urbanisme) i de l’espai arquitectònic (domèstic) per part dels seus habitants, amb la fi de mostrar les tensions que sorgeixen quan les persones tracten de reconfigurar aquests nous entorns: la seva vida quotidiana, les seves tradicionals formes de vida i el seu sentit del lloc.
Aquest assentament humà de 42 Hectàrees s’ubica a la comuna quatre de Medellín, a la zona nord del centre de la ciutat. Aquesta zona de la cuitat abans consierada periférica (a tal punt de situar allà les escombraries), però avui dia és considerat com un dels centres de desenvolupament de projectes estratègics cap on s’expandeix el centre de la ciutat. Paradoxalment “Moravia” es troba emplaçat enmig de l’equipament urbà més complet de la ciutat.
Sota la llum d’aquest treball s’exposa el procés de “reubicació programada” que es va desenvolupar sobre les 45.000 persones que vivien al barri i la seva resistència.
Juan Camilo Vásquez Atehortúa és Antropòleg de la Universidad de Antioquia. Màster en Estudis socioespacials de INER Universidad de Antioquia. Màster en Etnografia i Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Doctorand en Estudis Avançats en Antropologia de la Universitat de Barcelona. Docent – Investigador del “Departamento de Ciencias Sociales y Humanas de la Universidad de Medellín”. Ha estat docent de la Facultat d’Arquitectura i Disseny de la Universidad Pontifícia Bolivariana.
